I l'Hector diu: jo mai mai he desitjat fer un petó a la Judit. I afegeix: jo mai mai he desitjat que deixés el seu marit. Tothom em mira i ningú beu.
I aquell bar tan matinal se m'ha clavat al cor i ho reconec i faig un glop. I veig que tots riuen de cop però la Judit aixeca el got em mira i diu: jo mai mai no he pensat que seria més feliç al teu costat... I jo em congelo i ella beu.
Barcelona, noche de verano.
